Família, amics, mares i pares i filles i fills, lleialtat, bona voluntat, ganes d'agradar, t'has de vendre, petarda, salutacions, generalitatttttt, carrers plens de gom a gom, València és un formiguer, com cada any, demà més, continuem a la fresca, esta casa els vol agrair la seua fidelitat, tot ha passat en un instant, un desgraciat accident, tot això i més, la litúrgia televisiva mana tant com la tradició encara que açò no ho havíem vist mai ací...PARAULES... Ja se sap que no hi ha paraules per explicar el que se sent quan entres en la plaça....
Quan semblava que la resta de la teua vida seria a igual que els últims deu? huit? 6? anys...tot està a punt de canviar...Cada dia visc en una realitat creada per a mi i per a la resta dels 1.800 suposats treballadors de RTVV. És el nostre Matrix particular. Ara sembla que estan a punt de desendollar-nos (a molts els farà somriure la paraula) però de moment continuem actuant com si no passara res. Supose que un psicòleg ho explicaria, de segur hi ha estudis publicats...Com deia l'avi d'aquell anunci: 'El ser humano, es extraordinario'....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada