Estiu

L'estiu és una estació extranya. Sembla que la vida s'alentix però passen coses molt grosses a l'estiu. Fa 15 anys, a l'estiu de 1997 van morir vora dos desenes de persones en un accident laboral al port de València. Una espurna va provocar una explosió al vaixell Proof Spirit. Eixe mateix estiu ETA va segrestar i assessinar Miguel Ángel Blanco, i Lady Di va morir amb el seu amant en un accident de cotxe a Paris. Tot això ho vaig viure des de la redacció d'informatius de Canal 9, on acabava d'aterrar amb un contracte de tres anys que m'havia plogut del cel, per dir-ho així (jo era becària de premsa en Presidència de la Generalitat quan em van telefonar per oferir-me la feina...i no qualsevol feina, feina ben pagada, amb seguretat social, vacances, horari....) Jo no estava a soles en el meu aterrratge. Amb mi altres 51 nous periodistes havien entrat aquell estiu per les portes del CPP de Burjassot. La gran majoria no teniem experiència en televisió, la gran majoria erem prou joves, la gran majoria no sabiem que formàvem part d'una operació destinada a transformar aquella redacció en....qui podria definir exactament en què havien decidit transformar-la.....? Tot això va passar tot just fa 15 anys a l'estiu de 1997. Ara no sabem cap on anem. Per als treballadors de RTVV s'obri un abisme on caben moltes preguntes sense respostes. No som els únics, ni els més importants. Però ací també hi ha víctimes inocents. Sacrificats en l'altar de la intolerància i la mesquindat. Quan acabe l'estiu quedaran les cendres de la foguera...I d'ací a 15 anys, cóm recordarem este estiu del 2012?

Descansar

Tinc la impressió de què no sé res de la vida. De què ara, quan estic a punt de complir 40 anys, se'm presenta la crua realitat del món, i que eixa realitat ha estat definida perfectament per a la resta del món exepte per a mi. Em sent com si m'acabara d'assabentar què els reis són els pares...i què a més tots ho sabien menys jo. Ma mare va morir divendres. Estava malalta des de feia temps. Supose que per això, molta gent (amb la millor intenció del món), gent que se sent tan incòmoda com jo mateix m'he sentit en una situació semblant, t'ha de dir allò de: 'Al final ha descansat'. Jo he estat pensat això mateix durant molts mesos, des què la malaltia de ma mare va reclamar tot el protagonisme. Però, després de tot per a mi eixe descans final no ha portat cap consol. I em sent com una estúpida, perquè això era perfectament evident i jo m'ho he negat fins ara.

Açò no és pot explicar amb paraules

Família, amics, mares i pares i filles i fills, lleialtat, bona voluntat, ganes d'agradar, t'has de vendre, petarda, salutacions, generalitatttttt, carrers plens de gom a gom, València és un formiguer, com cada any, demà més, continuem a la fresca, esta casa els vol agrair la seua fidelitat, tot ha passat en un instant, un desgraciat accident, tot això i més, la litúrgia televisiva mana tant com la tradició encara que açò no ho havíem vist mai ací...PARAULES... Ja se sap que no hi ha paraules per explicar el que se sent quan entres en la plaça....

Quan semblava que la resta de la teua vida seria a igual que els últims deu? huit? 6? anys...tot està a punt de canviar...Cada dia visc en una realitat creada per a mi i per a la resta dels 1.800 suposats treballadors de RTVV. És el nostre Matrix particular. Ara sembla que estan a punt de desendollar-nos (a molts els farà somriure la paraula) però de moment continuem actuant com si no passara res. Supose que un psicòleg ho explicaria, de segur hi ha estudis publicats...Com deia l'avi d'aquell anunci: 'El ser humano, es extraordinario'....