Fa uns dies que vaig veure 'Balada triste de trompeta'. Vaig eixir del cine i em tremolàven les cames. Quan tanque els ulls encara em venen al cap imatges de la pel·lícula. I la primera nit pegava voltes al llit amb una sensació que no tenia des de feia molt, molt de temps...Tenia por! Però no la por que en realitat és angoixa, que és pràcticament fàstic, sino la por irracional, la por al monstre.....Mentre la veia sabia que molta gent l'odiaria, jo tampoc entenia moltes coses...però dins de mi sabia que allò estava tocant un tema capital, un tema que m'obsessiona des que era una xiqueta. Aleshores tenia moltes voltes el mateix malson: Estava a casa i buscava ma mare, la trobava a la cuina, la veia d'esquenes i quan es girava, la seua cara ja no era la de ma mare, era algú horrible, deformat...eixia corrents, em trobava la meua germana i passava el mateix, continuava fugint al carrer, i amb tots amb qui em creuava passava igual, fins que quan ja no podia més veia de lluny la figura de mon pare, corria cap a ell i quan estava just darrere, ell es girava i.....naturalment, s'havia convertit en un monstre deforme. I en eixe punt, despertava.
Qualsevol mala bèstia pot habitar-nos!
