Descansar

Tinc la impressió de què no sé res de la vida. De què ara, quan estic a punt de complir 40 anys, se'm presenta la crua realitat del món, i que eixa realitat ha estat definida perfectament per a la resta del món exepte per a mi. Em sent com si m'acabara d'assabentar què els reis són els pares...i què a més tots ho sabien menys jo. Ma mare va morir divendres. Estava malalta des de feia temps. Supose que per això, molta gent (amb la millor intenció del món), gent que se sent tan incòmoda com jo mateix m'he sentit en una situació semblant, t'ha de dir allò de: 'Al final ha descansat'. Jo he estat pensat això mateix durant molts mesos, des què la malaltia de ma mare va reclamar tot el protagonisme. Però, després de tot per a mi eixe descans final no ha portat cap consol. I em sent com una estúpida, perquè això era perfectament evident i jo m'ho he negat fins ara.