Som grans frustrats. Si la frustració és el que s'experimenta quan no s'aconseguix que una cosa, i només una de totes les possibles davant una situació concreta, passe, allò extraordinari seria no sentir-se frustrat. Als pares els diuen que han de ensenyar el seus fills a tolerar la frustració, i els advertixen dels perills de no fer-ho per al futur. Tolerar la frustració. És això igual a sentir-se frustrat?
Totes les idees que no arriben a desenvolupar-se, tots els pensaments que no es verbalitzen, tots els desitjos
insatisfets estan en nosaltres, creixent dia a dia...Algú s'ha parat a pensar a quantes coses renunciem al llarg d'una vida. Menjars, jocs, vesprades en cases d'algú altre, viatges, converses, una frase solta, una mirada...Des del plor d'un nadó que ningú escolta fins a la promesa d'una cita que no arribà mai...
Totes eixes xicotetes frustracions se'ns incrustren a la pell i ens donen forma. Estem fets d'elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada